dijous, 8 de gener de 2015

"Mariona", Pilar Rahola

La darrera novel·la de Pilar Rahola ens transporta a la Barcelona convulsa del segle XIX; època de revoltes i repressions, bullangues i bombardeigs; de descontentaments populars i d'abusos de poder. Mariona és la protagonista de l'obra. La coneixem de joveneta i ens acompanya fins a la seva edat madura. Tot un llarg recorregut vital en què la dona evoluciona, de manera que la Mariona de les primeres pàgines no s'assembla en res a la que trobarem a les acaballes de la novel·la. Pilar Rahola ens presenta un procés de maduresa cobat a foc lent, impulsat per dures experiències de la dona, viscudes en primera persona, i emparat per una constel·lació de personatges entranyables que amb les seves tertúlies, els seus debats i les seves idees ajuden la Mariona a prendre consciència del cruel món que l'envolta. Consciència d'ésser social, de pertànyer al 'poble menut', com en diu Rahola; però alhora, consciència de dona; de mare i d'esposa; el triple motiu d'escarni a la Catalunya de l'època.

'Mariona', editada per La Magrana
Escrita en un llenguatge molt acurat, 'Mariona' té regust a novel·la costumista, un gènere on la literatura catalana ha tingut grans mestres, com Narcís Oller o Mercè Rodoreda. En la seva obra, Rahola recrea el profund abisme que separava en aquella època el poble anònim i les grans nissagues que es repartien el poder; l'econòmic, el polític i el social. 'Mariona' és una incursió a la vida dels eterns perdedors; dura però alhora, humana. És el repàs a una trajectòria psicològica que reivindica, no només el paper del 'poble menut' en la història de les grans decisions polítiques, per l'efecte dramàtic que li ocasionaven, sinó també el paper de la dona com a subjecte actiu de la vida passada d'un país; paper de víctima, però alhora també de cap pensant, d'ésser que lluita per un món millor siguin quines siguin les conseqüències. 'Mariona' és, per això, un homenatge als milers de veus que un dia varen ser ofegades a la força, però de qui en varen sobreviure uns ecos que ens han arribat fins a avui. Perquè la novel·la parla dels oprimits pel fet de ser humils però també pel fet de ser catalans; els personatges no obliden el bombardeig de Barcelona de 1842 o les malifetes dels Borbons des que Felip V derrotà els catalans al 1714, en un repàs d'agravis que en alguns passatges pot resultar excessiu, però que al cap i a la fi no deixen de mostrar el mapa sentimental dels protagonistes.




Cap comentari:

Publica un comentari