dissabte, 3 de setembre de 2016

"La puta d'oros", d'Elena Torres

L'obra va ser publicada a l'octubre de 2015
Intensa i emocionant. "La puta d'oros" és l'obra amb què Elena Torres debuta en el món de la literatura de la mà de Gregal. Guanyadora del premi Cubelles Noir a la millor novel·la negra de 2015, el text ens presenta la Jana Martí, dona forta enfortida per la vida; una víctima que vol deixar de ser-ho. Els temps i la distància ajuden la Jana a deixar enrere, tot i que no pas oblidat, el pitjor tràngol de la seva vida; una brutal agressió a escassos metres de l'Ateneu Barcelonès al febrer de 1976, tot just després d'una manifestació. Temps d'indefinició; el règim, ja sense el 'Generalísimo', tempteja el seu destí un cop morta la fera, mentre la paraula 'Democràcia' amb prou penes es podia pronunciar en veu alta sense risc d'encrespar els nervis de qui se sabien vencedors però que temien que, tot d'una, el país canviés.  La Jana és víctima d'una pallissa que la deixa a les portes del no-res. Se salva. Se salva però físicament. Des d'aleshores, la por esdevé la seva més fidel companya de vida fins que al 2008, després de molt fugir d'estudi, fa front definitivament al gran monstre i decideix instal·lar-se de nou a Barcelona. El seu retorn revitalitza el perill arran d'una simple conversa i la Jana, a poc a poc, es torna a veure encerclada per la fúria.

El fil narratiu de "La puta d'oros" bascula alternativament entre l'escenari vital de la Jana i el de les ombres, deixant sempre amb la mel als llavis el lector, que no veu resolta fins a gairebé el final de la novel·la la identitat del Mal. Escenes de tensió; trama que lentament va frapant en una dinàmica narrativa que t'enganxa pàgina rere pàgina. Personatges magistralment dibuixats en el sentit que el lector pot empatitzar o no amb alguns d'ells, però acaba entenent la lògica de vegades irracional que regna en la ment humana i que ens fa sentir i actuar d'una determinada manera. A destacar la Zoë, àvia de la Jana, dona directa i d'idees molt clares; lliure i independent; tot un referent per a la protagonista de la història, que aterra a les pàgines de la novel·la buscant un lloc definitiu al final del seu túnel particular; un lloc a la vida, en la geografia, en els sentiments, a la feina; entre els amics i en la família. Elena Torres perfila a la perfecció el garbuig emocional de la Jana, a part d'apropar-nos una part no tan llunyana del nostre passat com a país que no acostuma a aparèixer en els escenaris literaris creats a casa nostra; el rerefons de la post-dictadura pre-Transició és, definitivament, un 'espai' amb un gran poder suggestiu on es retroben esperances i rancúnies, il·lusions i recels; el desig de construir i la fam de venjança. Tot plegat, en definitiva, fa que "La puta d'oros" sigui un títol imprescindible.

Cap comentari:

Publica un comentari