diumenge, 28 d’agost de 2016

"Un paso al frente"; Luis Gonzalo Segura de Oro-Pulido

Punyent; directa. Brutal; qui tingui escrúpols, necessàriament ha de sentir cruixir l'estómac en llegir "Un paso al frente", la primera novel·la de Luís Gonzalo Segura de Oro-Pulido, tinent d'infanteria de l'Exèrcit espanyol, editada per Tropo al 2014. La trama denuncia el que l'autor considera un funcionament corrupte de la institució militar on n'hi ha de tot per triar i remenar: abús de poder, assetjament sexual,  desviament de fons, prevaricació, manipulació de la justícia militar, sexisme, racisme, homofòbia, preeminència de l'extrema dreta... Una institució, segons es desprèn de la lectura de l'obra, absolutament jeràrquica: una cúpula de comandaments que pertanyen a nissagues de llarga tradició militar que s'imposa i s'aprofita d'una base amb moltes limitacions per escalar en l'estructura del Cos. Però això no és tot; Segura dedica una part del text a apropar-nos la brutalitat de les guerres contemporànies. L'autor, que va participar en la campanya d'Afganistan, destripa l'absurd d'una ocupació que trinxa la població local amb independència de si són homes, dones o nens; culpables o innocents; unes accions que acaben plantant la llavor de l'odi contra tot el que ensuma a occidental i, així, explica ell, tornem-hi a començar! Impactant final del capítol 32; "Guillermo tuvo la certeza ese día de que el ser humano no podía ser una creación divina, y si lo era, Dios sería con toda seguridad un ser abominable".

"Un paso al frente" va suposar tres arrestos a Segura, que va ingressar a l'Exèrcit de Terra al 2002. Internat a Colmenar Viejo, l'autor va començar una vaga de fam en senyal de protesta per la seva detenció, on, segons va denunciar al seu moment, va rebre un tracte humiliant; incomunicat de la resta de reclusos i forçat a abaixar-se els pantalons davant de personal femení del centre en el transcurs d'un registre. Finalment, Segura va ser apartat de l'Exèrcit. A causa del seu text, l'autor, ara en l'orbita política de Podemos, ja és a la palestra dels objectius de qui en determinats ambients es coneix com a Caverna mediàtica.

Conte' ens trobem davant una història on l'emoció va in crescendo des de les primeres pàgines. L'autor és honest; es disculpa per una "manca de talent literari" que no és tan mancada com podríem imaginar-nos, perquè el text conté reflexions brillants i en determinats moments destaca per un ritme que a poc a poc et va enganxant. Però Segura diu que el principal actiu de la seva novel·la és "la importancia que para mi tiene la difusión de la historia". Sense cap mena de dubte; i deixant de banda un talent de què Segura encara no n'és conscient, "Un paso al frente" és un potent llum que ens ha de fer visible el que, per a l'autor, és una de les misèries de la democràcia nascuda al 78. D'aquí l'immens valor de l'obra; tot un document que no pot passar de puntetes i que és un 'must' en la biblioteca de qualsevol persona sensibilitzada amb la justícia i la veritable Democràcia.

La novel·la s'estructura en tres parts; una primera on el lector assisteix a una desfilada dels personatges que ajuden a dibuixar la dramàtica història que Segura vol denunciar. La segona, els fets de la campanya d'Afganistan, on una base s'ha de defensar de l'atac de tot un poble després d'una carnisseria al mercat local, on un comboi de l'Exèrcit és víctima d'una emboscada. Finalment, el desenllaç, en què es resol per la via de la violència física l'animadversió entre l'ànima ultradretana de la cúpula militar i la resta de protagonistes que no toleren el funcionament corrupte d'una institució que estimen, respecten i en què creuen. De la mà del tinent Guillermo Fernández, l'advocada Maria de Urquiola, el seu pare, el general Tomás de Urquiola y Salvatierra, el soldat David Sánchez i el tinent Osvaldo Benedetti àlies '

(Foto: Diario Militar)

Cap comentari:

Publica un comentari