dimecres, 22 d’agost de 2012

"Nueva York"; Edward Rutherford

El llibre és la setena novel·la de l'autor,
que debutà al 1987
"Nueva York" és un exemple més de l'estil narratiu de l'anglès Edward Rutherford. Llicenciat en Història a Cambridge, l'autor tria sempre per ambientar els seus textos un escenari real per explicar-nos-en la història a través d'uns personatges inventats que, de tant en tant, es relacionen amb d'altres que realment van existir. Rutherford ho va fer per primer cop en la seva novel·la "Sarum", ambientada a l'Anglaterra de Salisbury, amb la qual debutà en el món de la literatura al 1987, i ho féu després en altres textos en què el lector repassa els fets més importants de la història de Londres, Rússia i Irlanda a través de personatges de ficció. A "Nueva York", Rutherford creua virtualment l'Atlàntic per primera vegada i ens apropa als 400 anys de vida d'una ciutat inicialment dominada pels holandesos (la Nova Amsterdam del segle XVII), on arrenca la seva ficció.

No es pot negar en cap moment que el text està molt ben documentat. La vessant d'estudiós de la Història de l'autor es nota des de la primera pàgina de les 938 de què consta l'edició traduïda al castellà, que va publicar Roca Editorial. Partint de l'any 1664, Rutherford ens narra les peripècies de la nissaga dels Master generació rere generació, fins a arribar al fatídic 11 de setembre de 2001, en què la ciutat va ser objecte del pitjor atemptat terrorista sofert mai per la civilització occidental.

Però el bon treball documental d'Edward Rutherford no aconsegueix amagar certs defectes del text. En determinats casos, l'estructura de la novel·la impedeix a l'autor explicar històries tancades. Així, per exemple, al text hi ha fets i personatges que, un cop plantejats, desapareixen sense cap més explicació ni desenllaç. Simplement, saltem unes dècades endavant, amb nous personatges i noves situacions. I, arribats a la darrera pàgina del llibre, s'evapora definitivament l'esperança de resoldre determinats misteris que han quedat sepultats sense resoldre centenars de planes enrere. L'autor narra totes les trames en moments diferents d'aquests darrers 4 segles d'història; fixa la seva atenció en anys molt concrets i tot el que passa més enllà d'ells, s'esvaeix sense més; perdem de vista els protagonistes d'aquella generació concreta o, com a molt, els tornem a trobar amb 30 o 40 anys més en les pàgines posteriors, on els succeixen en el primer pla de la narració aquells que fins aleshores havien estat nens de teta. "Nueva York" és, des d'aquest punt de vista, una successió de petits contes, amb la particularitat que el teló de fons de l'acció sempre és Nova York i que la majoria dels seus protagonistes són membres de les mateixes nissagues; els Master, els Carusso, els O'Donnell...

Per una altra banda, hi ha moments que la novel·la s'espesseix considerablement, sobretot quan arriba el moment d'ambientar la història en la Guerra de la Independència Americana, que Rutherford, sense cap mena de dubte, coneix perfectament. L'autor abusa dels detalls estrictament militars i allarga innecessàriament un període que, efectivament, és cabdal en la història del país, però que hauria pogut bastir amb més trames i intrigues personals enlloc de farcir-lo en excés amb consideracions estratègiques sobre els moviments dels exèrcits i els diplomàtics de cada bàndol.

Tot i això, i gràcies a l'èmfasi que Rutherford posa en la idea dels canvis experimentats a la ciutat al llarg de tots aquests segles, el lector es va fent una idea de com va anar canviant, sociològicament, i creixent des del punt de vista urbanístic, la que avui dia és considerada la capital del món occidental. L'arribada dels immigrants irlandesos i la incipient vida dels baixos fons locals, l'eclosió financera i de l'especulació econòmica, els problemes d'inserció de la població negra en la societat local (des de l'esclavisme fins a l'alliberament legal, que no pas social) i la conquesta arquitectònica del cel, a Nova York, queden molt ben retratades a la novel·la, on el lector que conegui els escenaris podrà recrear en la seva imaginació com eren anys, segles enrere, els espais que ja haurà recorregut com a turista.

En definitiva, massa pàgines i massa personatges per a tan poca història. "Nueva York" és una novel·la que conté moltes petites històries, algunes de les quals ens deixen amb la mel als llavis. El lector d'imaginació fàcil, però, gaudirà 'veient' com es va passar d'una petita vila de colons holandesos establerta al cul de Manhattan a ser la megalòpolis on batega el veritable cor de la nostra civilització.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada