diumenge, 12 d’agost de 2012

"La soledad de la Reina" Pilar Eyre

El títol ha estat editat per La Esfera de los Libros al 2012

Experta en la família reial espanyola, la periodista barcelonina Pilar Eyre ens ofereix en aquest llibre una aproximació al perfil vital de Sofia de Grècia. L'estudi biogràfic va des de la joventut de Federica de Grècia, mare de la reina, fins a maig de 2010, en què Joan Carles I va ser operat d'un nòdul benigne al pulmó i Sofia el visitava a l'Hospital Clínic de Barcelona. Va ser aleshores, quan la reina explicava a la premsa com es trobava el seu marit després de la intervenció, que l'autora va tenir la idea de proposar a la seva editorial fer un treball sobre la reina.

"La soledad de la Reina" és fruit d'un treball acurat. Pilar Eyre no només ha llegit i rellegit de manera crítica llibres sobre el tema, sinó que ha repassat la premsa d'èpoques pretèrites, ha analitzat el llenguatge no oral que ens ha llegat la fotografia i ha entrevistat persones que li han aportat opinions compromeses i narracions de fets reals. És també des d'aquest punt de vista que s'ha de valorar  el treball de Pilar Eyre: fer parlar certes fonts sobre la vida privada de dues de les persones més intocables de l'Espanya actual no és cosa fàcil. És cert que des de fa uns anys les coses estan canviant i l'actual desprestigi de la Casa dels Borbons a l'Estat ha fet perdre la por a molts periodistes a l'hora d'explicar les veritats que molts sabien i callaven, però les confessions aconseguides per Pilar Eyre li permeten excavar uns quants metres més avall del que és estrictament superficial.

El lector podria retreure-li a la biògrafa que per elaborar el seu treball no hagi entrevistat a l'autèntica protagonista del text. Les raons d'aquesta absència no s'expliquen enlloc. La fita, però, la intuïm com a pràcticament impossible d'aconseguir actualment després de la polèmica que hi va haver després que Pilar Urbano publiqués al 2008 "La Reina muy de cerca", en què es reflectien les opinions de Sofia contràries al matrimoni homosexual i La Zarzuela, posteriorment, se'n desdigués, atribuint a l'autora del llibre poca destresa a l'hora d'entendre les explicacions de la reina. D'altra banda, cal tenir present també que Sofia tan sols ha concedit una entrevista a la premsa espanyola des que va estrenar el seu càrrec; va ser a "Tiempo" al 1986 i la hi va fer l'aleshores director, el periodista Julián Lago.

Amb tot el material aconseguit durant la fase d'investigació, Pilar Eyre va teixint en el text la història d'una vida que la periodista no es cansa de recordar-nos que ha estat constantment tenyida del color de la soledat i el dolor. És així com descobrim episodis importants de la vida de la reina; episodis que ens la humanitzen, que ens la substreuen de l'entorn de high society en què estem acostumats a veure-la; un decorat de palaus, iots, joies i festes. I és precisament aquí on, com a lectors, arribem a la mateixa conclusió que la biògrafa: Sofia de Grècia és una autèntica desconeguda.

Una infantesa d'exili i de pobresa, vivint entre rates i escarbats; quatre anys d'adolescència internada en una escola mixta que es regia per la disciplina militar. Un desencís amorós de joventut, quan el príncep Harald de Noruega va preferir, abans que a ella, una modista sueca en un moment que fins i tot la premsa no tenia dubtes que l'enllaç reial seria amb Sofia. La relació cordialment tensa amb el dictador i la seva família, a Espanya, i amb la perenne amenaça d'Alfons de Borbó a l'horitzó fent punts perquè Franco canviés finalment de parer i el designés a ell enlloc de Juan Carlos per succeir-lo al capdavant de l'Estat. El constant desengany d'un matrimoni marcat per les infidelitats de l'espòs, de qui, ens explica l'autora, Sofia de Grècia estava i encara n'està enamorada. Eyre ens explica l'episodi en què la reina descobrí la primera infidelitat del marit i marxà sobtadament a l'Índia acompanyada dels seus fills amb l'excusa aleshores oficial que l'àvia estava malalta i els necessitava a prop. Igualment ens informa sobre un altre capítol en què el rei no va ser novament descobert pr Sofia gràcies a l'ajut del que en aquells moments era alcalde de Granada.

Pilar Eyre utilitza una fórmula mixta de redacció: parts novel·lades, amb diàlegs entre els protagonistes lògicament inventats, conviuen amb fragments estrictament periodístics on l'autora ens remet a les seves fonts, a les seves interpretacions o fins i tot als seus records personals. No som davant una apologia de la biografada. Tot i reconèixer en ella un personatge de vida apassionant, la periodista barcelonina no perd l'ocasió de posar en evidència actituds no gaire lloables de la reina, com quan se'n reia davant Pilar Urbano de la seva poca perícia a l'escola, de petita, o quan ni ella ni el seu espòs, encara prínceps, van mirar cap a una altra banda quan el dictador assassinava cins joves antifranquistes al setembre de 1975.

"La soledad de la Reina" esdevé, per tot, una obra d'obligada lectura per a tot aquell que desitgi estar informat de l'actualitat política i les seves arrels d'interpretació històrica. No és premsa del cor!, ni quant al contingut ni pel que fa al mètode de treball de l'autora. El lector tindrà a les seves mans un veritable treball periodístic o historiogràfic; Pilar Eyre navega aquí amb mestresa entre totes dues disciplines. I en les darreres pàgines, el lector amb ganes de saber-ne més es preguntarà si el proper treball de l'autora serà una biografia de la qui prendrà a Sofia el relleu en el tron d'Espanya, Letizia, princesa d'Astúries.  La contrastada experiència de l'autora en les tècniques d'investigació  com en l'àmbit temàtic (ha escrit sobre Victoria Eugenia, esposa d'Alfons XIII; i sobre Maria, mare de Juan Carlos I) la fan la candidata idònia per delectar-nos amb la narració del que no sabem sobre la futura reina d'Espanya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada