Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tiago Rebelo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tiago Rebelo. Mostrar tots els missatges

diumenge, 5 de juliol del 2015

"Palmeras en la nieve", Luz Gabás

Portada de Palmeras en la nieve
Inspirada en les vivències pròpies dels seus avis, el seu pare i un cosí d'aquest, Palmeras en la nieve és la història de Jacobo i Kilian, un parell de germans del Pirineu aragonès que als anys 50 marxen a Guinea Equatorial per treballar a Sampaka; la mateixa plantació de cacau que Antón, el pare d'ambdós. Allà es teixirà tota una xarxa de relacions i de sentiments creuats que faran que els homes visquin la resta de les seves vides amb el record sempre viu d'aquells anys a l'Àfrica. La independència de Guinea Esquatorial i la posterior dictadura de Macías van obligar els darrers espanyols que resistiren a prendre una de les decisions més dures de les seves vides; més que la que havien pres uns anys abans a l'hora d'anar a treballar a l'Àfrica: abandonar-ho tot i tornar-se a establir a Espanya. A Guinea quedaren cases i negocis; amics i enemics; companys i amants. Històries personals i una part important del seu passat; per a Jacobo i Kilian, part determinant de les seves vides.

La novel·la de Luz Gabás arrenca amb una troballa de Clarence, filla de Jacobo: un tros de carta d'aquella època; un petit fragment que li fa sospitar... A casa, el pare i l'oncle sempre havien explicat històries i anècdotes de la seva vida a Guinea, però aquella carta desvetlla alguna cosa més. Clarence ho vol investigar i decideix viatjar a l'Àfrica per saber-ne més. Serà allà on toparà amb gent que mig segle enrere havia format part del món de Jacobo i de Kilian; gent de qui, de manera sospitosa, mai no n'havia sentit a parlar, a casa. Els seus descobriments van unint-se a poc a poc per acabar donant forma a un complicat puzzle que trasbalsarà dues famílies; la seva, a Pasolobino (a l'Aragó), i la de Laha, Iniko i Bisila, a Guinea. Una bomba de rellotgeria amb el compte enrere ja en dansa.

Palmeras en la nieve és la primera novel·la de l'aragonesa Luz Gabás, publicada per Planeta al 2012. Ha estat traduïda en 5 idiomes; entre ells, el català, i se n'està fent una versió cinematogràfica, dirigida per Fernando González Molina i protagonitzada per Mario Casas i Adriana Ugarte, que s'estrenarà el proper 4 de desembre. La novel·la ha estat, per tant, tot un èxit editorial i la seva autora, filòloga i alcaldessa de Benasque fins al passat mes de maig, tot un descobriment literari. Arribar i moldre. La política potser ha perdut una gestora municipal, però la nova literatura espanyola definitivament guanya una ploma àgil i una ment inquieta i creadora. Palmeras en la nieve té el sabor de la novel·la ambientada en l'època colonial; l'exotisme de paradissos terrenals transformats en inferns pel terror d'origen humà; la dicotomia entre el blanc i el negre; entre l'europeu colonitzador i el negre a qui aquell considerava subdesenvolupat; l'odi interacial, la lluita fraticida entre ètnies i l'eclosió de les macabres dictadures post-independència. Un gènere que en llengua portuguesa ha donat autèntiques obres mestres, com Equador, de Miguel Sousa Tavares, i O tempo dos amores perfeitos, de Tiago Rebelo.

'Palmeras en la nieve'; així serà la pel·lícula

Més enllà d'una redacció clara, senzilla i agraïda, Luz Gabás es posa a l'alçada dels més grans amb una acurada investigació sobre el món d'aquella colònia, la penúltima que va perdre Espanya, poc abans de deixar caure el Sàhara Occidental en mans de l'exèrcit marroquí. L'autora va passar 5 anys buscant i contrastant dades per donar llum de la manera més fidel possible a la vida colonial d'aquella Guinea, on destaca d'entrada (almenys en els primers anys en què transcorre la trama de l'obra) un clima social més obert i liberal que no pas el que regnava a l'Espanya peninsular en la mateixa època, els anys de la negra postguerra. I és que per escriure Palmeras en la nieve Gabás no només necessitava submergir-se en la Història, sinó també en l'Antropologia, per poder recrear el món tribal dels bubis de l'illa de Fernando Poo, escenari principal de la novel·la.  En definitiva, una bona lectura que, a més, ens apropa a un dels episodis menys tractats de la recent història d'Espanya.