"Cremeu Barcelona!", Guillem Martí

'Cremeu Barcelona!' és la primera obra de Guillem Martí; un jove llicenciat en Dret que al final s'ha sortit amb la seva: novel·lar un dels episodis més desconeguts de la Guerra Civil a Barcelona i que va protagonitzar el conseller d'Obres Públiques de la Generalitat republicana, Miquel Serra i Pàmies, germà del seu besavi. Dirigent del PSUC, el polític accepta l'ordre de Moscou d'arrasar centres estratègics de la capital catalana abans no arribin els 'nacionales'; el Metro, el port, la tèrmica del Besòs... El conseller, però, no té cap altra idea que salvar la ciutat de la destrucció total i planifica la millor manera de dilatar l'execució de l'odre al màxim possible amb tot d'enganys. La mentida, però, costa de mantenir i en Iuri Lazarev, l'agent soviètic que li està permanentment al damunt, no deixa de pressionar-lo... i d'amenaçar-lo. A partir d'aquí, Martí enllaça amb una història d'amor que tindrà com a protagonistes el sergent Corbacho, un madrileny que deserta de l'Exèrcit republicà quan veu que la guerra està perduda, i la Trini, una cantant de cabaret de qui en Lazarev també s'enamora.

La novel·la ha estat editada per 

Editada per Columna al març de 2015 i traduïda per Destino al castellà, 'Cremeu Barcelona' va ser la quarta obra de ficció en català més venuda la diada de Sant Jordi de l'any passat. Guillem Martí aconsegueix una novel·la amb molt de ritme. Ritme i emoció, amb la incertesa sobre quin serà el futur dels diferents protagonistes de la història. A 'Cremeu Barcelona' l'únic que sap segur el lector és que finalment la capital catalana se salva de la destrucció total ordenada des de Rússia. Pel que fa a la resta, res no és previsible. És aquí on l'autor fa brillar el relat amb llum pròpia, apropant-nos a més a diferents escenaris de la ciutat en guerra; l'avinguda del Tibidabo, la Sagrera, la plaça de Sant Jaume, Ciutat Vella, l'Eixample... Personatges humans i d'altres, deshumanitzats, on ressalta pel damunt de tots ells l'energia i el carisma d'en Corbacho. Impossible no empatitzar-hi! El sergent republicà aconsegueix fer-se un lloc en primera fila dalt de l'escenari de la trama en competència amb el que, a priori, és el protagonista principal de la trama; el conseller Serra. Sobre si la història explicada en l'obra és fidel o no al que realment va passar, no hi han faltat crítiques, com les del catedràtic d'Història Contemporània de la UAB, José Luis Martín Ramos, que en un article publicat a la revista L'Avenç lamenta els clixés anticomunistes i les imprecisions sobre la Guerra Civil que, segons ell, conté el text.

Vàlides o no, el cert és que Martí utilitza en la dosi correcta per a un text literari aquelles dades que serveixen per contextualitzar la narració. L'autor, a més, aconsegueix transportar-nos a l'ambient de por que regnava en tots els intents cívics de continuar fent vida normal entre bombardejos, escapades als refugis i notícies de tota mena sobre l'evolució del conflicte; històries que en major o menor mesura molts de nosaltres hem escoltat en boca dels nostres pares, mares, avis, tietes i oncles. En definitiva, i si el que es tracta és de valorar una obra per la seva qualitat literària (i no pas històrica), 'Cremeu Barcelona' és una peça que cal llegir, assaborir i gaudir!